Fruit de l'evolució del mercat laboral hi ha un factor a tindre en compte dins del redactat en les ofertes d'ocupació i és que en la majoria dels casos s'especifica quina titulació fa falta per a exercir el lloc vacant (en aquest tipus d'ofertes es requereix més el títol), però hi ha altres ofertes en les quals es considera més important la formació específica per a aqueix treball que una formació acadèmica adequada (són el tipus d'ofertes que requereixen més de l'experiència del candidat).

El que juga a favor d'aquestes titulacions i facilita la immersió dins del mercat laboral, és que la majoria són polivalents i permeten l'accés a una gran varietat de funcions.

Els requisits que es demanen en les ofertes d'ocupació són els següents:

•     Pel que fa a Idiomes: El 80% de les ofertes d'ocupació requereix el domini d'una llengua estrangera. L'anglés és l'idioma més valorat, seguit del francés i l'alemany. La importància d'una llengua és major si es vol accedir a un lloc de responsabilitat. Hui dia està creixent la importància dels idiomes com a element diferenciador, a causa de la internacionalització de mercats.
•     Quant als estudis de postgrau: És valorat sobretot per a llocs de director o gerent i encara que per als altres llocs no és un requisit indispensable, no obstant això, és ben valorat.
•     Quant al nivell informàtic: Hui dia la societat de la informació es mou a través de sistemes automatitzats i interconnectats entre si, la qual cosa fa que per a accedir a aquesta documentació es requerisquen d'uns mínims coneixements informàtics.
•     Quant a l'edat: Lògicament, conforme s'incrementa la categoria professional, es produeix un augment de l'edat. No obstant això, és interessant veure com per a llocs equivalents de diferents àrees funcionals es requereix una edat diferent. Els empresaris prefereixen els directors comercials joves, amb una edat compresa entre els 30 i 45 anys; mentre que per a ser director d'administració es prefereix als candidats des de 35 a 45 anys.

Dins d'aquest barem que abasten aquests factors el que més podem veure en la publicació de les ofertes d'ocupació és:

•     Titulats Universitaris.
•     Alt nivell d'anglés i, si pot ser, un altre idioma de la Unió Europea.
•     Una experiència de 2 anys com a mínim.
•     Es valora la realització de pràctiques en empreses, sobretot, a Europa.
•     Habituat a l'ús d'eines ofimàtiques.
•     Mobilitat geogràfica a nivell internacional.

Però potser el més valorat hui dia a causa de la seua gran eficàcia per al bon desenvolupament organitzacional són un conjunt de competències denominades habilitats interpersonals, les quals estan englobades dins de la Intel·ligència Emocional.

La Intel·ligència Emocional és dues vegades més important que les destreses tècniques o el Coeficient Intel·lectual que determina les habilitats per a les ciències exactes, la comprensió i la capacitat d'anàlisi reflexiva, el raonament espacial, la capacitat verbal i les habilitats mecàniques. No obstant això, en el món empresarial s'està començant a tindre en compte i a valorar més la denominada Intel·ligència Emocional, que determina com ens manegem amb nosaltres mateixos i els altres.

La Intel·ligència Emocional és un conjunt de destreses, actituds, habilitats i competències que determinen la conducta d'un individu, les seues reaccions, estats mentals, etc..., és la capacitat de reconéixer els nostres propis sentiments i els dels altres, de motivar-nos i de manejar adequadament les relacions.

El món laboral està canviant, i ja no es pot parlar d'una única professió, o d'un treball en la mateixa empresa per a tota la vida; hui dia es parla de "ocupabilitat", que és la capacitat d'una persona d'aportar valor a l'organització, i això ja no s'aconsegueix només amb un *CI d'alt nivell, sinó que és necessari desenvolupar un Coeficient Emocional amb qualitats com: constància, flexibilitat, optimisme, perseverança, etc...

Hi ha 2 factors característics dins del mercat laboral:

• Hui dia el mercat laboral és canviant i competitiu.
• Per a sobreviure a això, la qual cosa tot empresari busca és subsistir, per la qual cosa vol que el seu compte de resultats siga positiva.

Per aquest motiu, tot empresari que vulga obtindre beneficis i estar immers en aquest mercat tan canviant, ha d'elaborar una estratègia guanyadora, que siga beneficiosa per a la subsistència de l'empresa, per tant, només li queda comptar amb l'actiu amb més potencial del que disposa: LA PERSONA.

Això implica traure el màxim profit d'ella, individualment, i poder-ho aplicar en una organització. Una empresa o institució està composta per diferents departaments, està estructurada per parts que formen un tot, i per al seu correcte funcionament és necessari que funcionen els seus departaments, i per descomptat les persones que el formen, però el més important, no és que funcionen correctament per separat, sinó entre elles també, que aqueixa organització funcione com a equip. Per a això, els empresaris busquen un desenvolupament adequat de les persones que formen la seua plantilla, ja que són les úniques que podran encaminar l'empresa cap a l'èxit.

Per tant, la qualitat diferenciadora entre les persones, no solament partirà del seu coneixement sobre la funció, sinó de les habilitats interpersonals que tinga per a poder treballar juntament amb un altre tipus de persones. Així doncs, el que buscarà l'empresari en els seus empleats seran habilitats interpersonals, com: empatia, assertivitat, expressió emocional, o resolució de conflictes.

Per aquestes 4 competències s'entén:

•     Empatia: Mostrar sensibilitat cap als sentiments i preocupacions d'altres persones des del seu punt de vista, apreciant la diferència sobre com senten els altres diverses situacions, seria veure les coses tal qual el veuen els altres. És el que col·loquialment es diu: posar-se en el lloc de l'altre.
•     Expressió emocional: Capacitat d'exterioritzar els propis sentiments i compartir-los amb els altres.
•     Resolució de conflictes: Capacitat per a escoltar, analitzar i conciliar punts de vista oposats, tenint en compte les necessitats d'altres persones.
•     Assertivitat: Afirmar sense complexos, de forma constructiva i defensar els propis drets sense tractar d'envair als altres, seria fer una crítica constructiva i no destructiva.

Aquestes habilitats són les que s'han de desenvolupar per a treballar en equip, són les habilitats que promouen la proximitat i la intimitat, i en definitiva, permeten expressar els nostres desitjos, inquietuds, de forma oberta, directa i franca, tenint en compte les necessitats d'altres persones i aconseguir acords satisfactoris per a totes dues parts en les millors condicions possibles.

Tot això és necessari per a desenvolupar la COMUNICACIÓ, o en tot cas, establir un procés de feed-back en una empresa, tothom forma part del sistema, i el feed-back és l'ànima de l'organització, l'intercanvi d'informació permet que la gent sàpia si està fent bé el seu treball o si per contra, ha de millorar-ho, efectuar alguns canvis o reorientar-ho per complet.

Finalment, podria nomenar la sort, que podria dir que és un factor que també influeix, però no cal confondre's, ja que la sort es busca.