El Govern aprova la pujada del salari mínim interprofessional a 1.134 euros

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts una nova pujada del salari mínim interprofessional (SMI): creix un 5%, dels 1.080 euros bruts en 14 pagues en els quals es va establir en 2023 als 1.134. Els treballadors amb la menor retribució possible, uns 2,5 milions segons les estimacions de l'Executiu, guanyen un punt i mig de poder adquisitiu, ja que la inflació mitjana de 2023 va tancar en el 3,5%. L'acord del Ministeri de Treball i els sindicats, amb el rebuig dels empresaris, va ser anunciat a mitjan gener. Així culmina una pujada del SMI del 54% des de 2018.

“Hui Espanya és un país millor. Fem un pas decidit en la lluita contra la precarietat”, ha dit la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz. La també líder de Sumar ha indicat que aquesta pujada dona compliment a l'acord de Govern de PSOE i Sumar, en el qual prometien compassar l'SMI al 60% del salari mitjà (com recomana la Carta Social Europea) i al fet que no perda poder adquisitiu. “Encara estem allunyats de les mitjanes salarials europees, però és veritat que es va estrenyent eixa desigualtat. Hem de fer un esforç col·lectiu com a país per a continuar incrementant els salaris, no solament l'SMI. Hem de fer-ho per a competir per dalt, no per baix”, ha comentat Díaz.

El Consell de Ministres també ha aprovat una modificació en l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), pensada per a esmorteir l'impacte tributari que, en cas contrari, tindria en els contribuents de menys ingressos l'alça del SMI. L'increment del salari mínim s'acompanyarà d'un canvi legal per a fixar el nou mínim exempt en 15.876 euros, un euro per damunt del nou llindar.

L'increment arriba al Butlletí Oficial de l'Estat al febrer, de manera que la pujada no es va reflectir en la primera nòmina de l'any. Però això no vol dir que no s'aplique a gener: l'empresari ha d'abonar eixos 54 euros de manera retroactiva. En còmput anual, el salari mínim millora en 756 euros: passa de 15.120 en 2023 a 15.876 en 2024.

“La pujada té cara de dona i cara de jove, és a qui més beneficia”, va dir en la presentació de la pujada del SMI el secretari general d'UGT, Pepe Álvarez. “S'estan trencant de manera evident els dogmes del neoliberalisme en la gestió dels mercats laborals”, va comentar *Unai Sord, el líder de CC OO, en referència al rècord d'ocupació que viu Espanya (21,3 milions de treballadors) alhora que l'SMI ha crescut un 54% des de 2018. La pujada beneficia a 1,1 milions de treballadores i també millora la situació dels joves: l'increment s'aplica a les nòmines del 27% dels treballadors de 16 a 24 anys, segons càlculs de CC *OO. També beneficia a un de cada cinc empleats temporals i, especialment, als treballadors del camp i del sector serveis.

En un comunicat, CEOE i *Cepyme van lamentar “profundament” el “escàs esforç del Govern” perquè participaren en l'acord. “S'ha tractat de plantejar la pujada del SMI en termes de premi o càstig a l'adhesió o rebuig dels empresaris a l'acord, lluny d'adoptar-la en funció de criteris tècnics, tal com indica la llei. Assistim una vegada més a una situació d'arbitrarietat, que només ve a incrementar la incertesa i la falta de confiança que ja percebem en l'economia, en els mercats i en els inversors”, va indicar la patronal, que va advertir de possibles efectes negatius. “Confiem ara que la pujada del SMI pactada no genere efectes de segona ronda i s'acabe traslladant a la inflació, afegint així un nou factor de risc al ja palés alentiment de l'economia i l'ocupació”.

L'última vegada que els empresaris van signar una pujada del salari mínim al costat del Govern i els sindicats va ser en 2020. Des de llavors, Treball, CC *OO i UGT han acordat quatre pujades del SMI: de 950 euros a principis de 2020 a 965 al setembre de 2021, d'ací a 1.000 al setembre de 2022, d'eixa xifra a 1.080 al gener de 2023 i ara fins a 1.134. Aquell increment de 2020 va ser el primer amb Díaz com a ministra de Treball, però abans va haver-hi una altra accelerada, al desembre de 2018. El llavors Govern en solitari del PSOE, que va prendre les regnes després de la moció de censura a Mariano Rajoy, es va comprometre amb els seus socis parlamentaris d'Unides Podem a incrementar l'SMI de 736 a 900 euros, pacte que va cristal·litzar en l'inici de 2019.

Els canvis en el salari mínim no exigeixen votació parlamentària, és una competència exclusiva de l'Executiu, així que els grups de l'oposició no poden tombar aquesta mesura.
Previsibilitat de les condicions laborals

D'altra banda, Díaz ha indicat que l'Executiu ha aprovat la transposició de la directiva europea de condicions laborals transparents i previsibles. Aquesta política consisteix en el reconeixement del dret a la previsibilitat en les condicions de treball, “la qual cosa suposa conéixer per endavant les condicions essencials del mateix i els criteris pels quals poden canviar”, explica Treball. Així, s'hauran de comunicar per escrit les modificacions dels elements essencials de la relació laboral, el contracte es presumirà indefinit ordinari i a jornada completa si s'incompleix el deure d'informació.

Així mateix, explica Treball, “les conversions de treball a temps complet en parcial i viceversa, així com l'augment o disminució del nombre d'hores en contractes a temps parcial tindrà caràcter voluntari per a la persona treballadora i no podran adoptar-se de manera unilateral per l'empresa”. En la mateixa línia, la duració màxima del període de prova no podrà ser ampliable per conveni i no es podrà obstaculitzar la pluriocupació.

També es reforça el dret dels treballadors amb antiguitat a optar a vacants amb millors condicions en les seues companyies: “La persona treballadora que compte amb almenys sis mesos d'antiguitat en l'empresa tindrà dret a sol·licitar els llocs vacants que tinguen una jornada a temps complet o major de la qual gaudi, que siguen de caràcter indefinit o més previsibles o estables”. La resposta de l'empresa deurà aquesta motivada i per escrit en un termini determinat.

Consulta la notícia original ACI