Entrar


Les subcontractes hauran d'adaptar-se al canvi de criteri del Suprem sobre contractació temporal


El passat 29 de desembre, el Ple de la Sala social del Tribunal Suprem dictava una sentència en unificació de doctrina (núm. 1137/2020), rectificant el criteri fins ara mantingut per aquest Alt Tribunal. Amb aquesta fallada judicial es considera que, en el cas d'empreses dedicades a prestar serveis a tercers, no és possible justificar la causa temporal per obra en els treballadors de la contracta.

Fernando Vizcaíno de Sas, soci de Laboral de ECIJA, assenyala que “el primer que cal deixar clar és l'abast de la sentència i què és el que diu realment ja que, no coincideix exactament amb els titulars de la seua divulgació pública”.

Al seu judici, “és cert que el Tribunal Suprem canvia la seua doctrina, però el fa per a ajustar la interpretació de la duració dels contractes per obra a l'esperit de la reforma de l'article 15 de l'Estatut dels Treballadors produïda en 2.000”.

Per a aquest expert, des d'aqueix any els contractes per obra, vinculats a una contracta o no, no podien tindre una duració superior al període que la norma fita dient:

“Aquests contractes no podran tindre una duració superior a tres anys ampliable fins a dotze mesos més per conveni col·lectiu d'àmbit sectorial estatal o, en defecte d'això, per conveni col·lectiu sectorial d'àmbit inferior. Transcorreguts aquests terminis, els treballadors adquiriran la condició de treballadors fixos de l'empresa…”.

Biscaí de *Sas creu que “el problema estava en el fet que, els contractes vigents i anteriors a la reforma (com és el cas del supòsit que estudia la sentència de l'Excma. María Lourdes *Arastey) no es van veure afectats per aquest canvi ni per la limitació temporal que imposava i, per tant, podien allargar la seua vigència més enllà d'aqueixos tres/quatre anys si continuava la contracta”.

Des del seu punt de vista “el que fa ara el Tribunal Suprem és recordar que, de sempre, s'han considerat indefinits els contractes que s'entenguen en frau de llei i que, en el cas de la sentència, així cal considerar a un contracte que s'ha estés per més de deu anys i que no atenia la necessitat de treball temporal de l'empresa principal, sinó que constituïa l'activitat substantiva pròpia d'aquesta empresa”. (“…activitat ordinària, regular i bàsica de l'empresa..”), la qual cosa, també de sempre, s'havia declarat un frau per la jurisprudència ja que significa la “…desnaturalització de la causa (temporal) que la justifica…”.

Sobre la innovació de la sentència, aquest jurista indica que “per aqueix camí de recordar la doctrina tradicional, la sentència es planteja i ací és on resulta innovadora, si unir a una contracta de manera automàtica la duració d'una obra respon a la Directiva 99/70, del Consell Europeu, de 28 de juny de 1999, relativa a l'Acord marc de la CES, la UNICE i el CEEP sobre el treball de duració determinada “. Biscaí de Sas assenyala que “i arriba a la conclusió que no en els casos en els quals es tracta de: “…que la voluntat empresarial és la d'encarregar una part de la seua activitat ordinària a una empresa contractista, la qual cosa acaba possibilitant que aquesta puga recórrer a la contractació temporal…”.

“De nou, doncs, torna a la figura del frau per tractar-se l'activitat ordinària de l'empresa principal”, adverteix. Aquest jurista considera que “el panorama s'aclarirà en el sentit que les empreses principals han de tindre molt clar que només poden subcontractar el que no siga la seua activitat essencial empresa (“…activitat ordinària, regular i bàsica de l'empresa”) i que l'empresa subcontractista haurà de justificar en el seu cas que està cobrint una necessitat realment temporal i no indefinida de l'empresa principal”. En la seua opinió, “la sentència, no obstant això, no ha de suposar un canvi radical en les relacions empresa principal-subcontractista ja que les mateixes estan perfectament definides en les nostres lleis i aquesta resolució solament fa un compendi de la doctrina que sobre els contractes temporals, la seua naturalesa temporal i les figures del frau de llei, ha vingut recollint amb reiteració el Tribunal Suprem”. Per a aquest expert en dret laboral “tampoc, pese al “gallet fàcil” del Govern per a legislar tot el que sone a canvi de la normativa laboral tendent a buscar una política progressista en el social, serà necessari canviar cap llei del nostre ordenament per aquesta sentència”. Fernando Vizcaíno de *Sas creu que “el que caldrà fer és estudiar cada cas i decidir, de manera concorde a la jurisprudència, si un contracte per obra és realment temporal o encobreix un abús de dret”.

Consulta la notícia original ACI

962457627
Marquesa de Montortal, 54
- Carcaixent
(Valencia)
adlaytocarcaixent@gmail.com